Quan entro a teràpia procuro fer-ho respirant profundament. Sentint el meu centre, el meu sentir. M’assec, ens asseiem, i durant una estona permeto que es creï entre l’altra persona i jo el camp, l’espai, que ens portarà a treballar i a desvelar el que sigui més important i significatiu en aquell moment de trobada.
M’agrada escoltar, en silenci, gairebé desapareixent, a la vegada que connectada amb una presència atenta i conscient. Parlo si és necessari, pregunto si sento que pertoca. Sinó, deixo que aquest silenci i la pròpia recerca i elaboració de la persona que ve a veure’m el/la condueixi cap a les seves respostes. L’art de la teràpia, en diria. Quelcom que va més enllà de mi mateixa i que tanmateix es manifesta quan hi ha una trobada amb un altre Ser.
El meu treball és fonamenta en el tu a tu. Sense més eines i adornaments, encara que quan hi he de recórrer ho faig.
La teràpia Gestalt és la base que m’acompanya en el meu treball, combinant-ho amb altres mètodes de caire humanista, fonamentalment. Quan ho sento oportú, complemento el procés amb remeis homeopàtics que sempre ajuden a agilitzar la presa de consciència i a l’alliberació del que necessiti ser alliberat.