gestalt

Què és la teràpia Gestalt?

Per a mi la Gestalt és com la Naturalesa. A moments florida, a moments pansida. De vegades gelada, i altres assolellada. I l’acceptació de cadascuna d’aquestes polaritats dóna peu a un dels pilars fonamentals de la teoria Gestàltica:  l’acceptació del que hi ha, aquí i ara. Només quan acceptem de cor, sigui quina sigui la situació i la condició, podem canviar, transmutar i, en conseqüència, evolucionar. Per tant, la pràctica del present, el cultiu de la consciència i d’una visió observadora cap a un mateix i els altres són des del meu entendre processos implícits per qui decideix aventurar-se en aquest camí.

Una altra paraula que ve a la meva ment quan penso en la Gestalt és: Confiança. Confiança en que tot és com ha de ser en cada moment. I això em duu a parlar d’un concepte també important dins aquesta filosofia: l’ auto regulació organísmica. Això significa que en la situació vital que decidim viure, el nostre Ser s’hi adapta de la millor manera possible. I això, de vegades, potser significa que aquesta adaptació es tradueix en un malestar, o s’expressa en forma de símptomes… doncs just són sovint senyals indicatives que estem forçant-nos a viure d’una manera que potser no és la més idònia. Vinculada a aquesta idea vull afegir els conceptes de  Sensacions, Emocions i Cos. Vivim en una societat racional que ens ha alienat de la nostra part més primitiva i no menys valuosa que cap altra. La Gestalt retorna sovint a les entranyes, a escoltar que és el que es belluga realment ben endins, fent emergir d’aquesta manera una veritat i una sinceritat interna que cada vegada és més difícil passar per alt. El deixar d’estar anestesiats ens ajuda a despertar en una nova realitat on descobrim que hi ha un món viu en el nostre interior. Les emocions, que de vegades volem apartar per empipadores i perquè no quadren amb el que creiem que hauria de ser, són normalment les reveladores de grans missatges.

Una altra expressió que em surt al parlar de la Gestalt és la “recerca de l’Autenticitat”. Aquest enfocament terapèutic s’ocupa de la persona, de la seva existència més pura i, si no hi és en el moment, busca crear un camí per trobar-la. Parteix de la immensitat humana amb la que tots arribem en aquest món i que massa sovint oblidem i deixem enrere, per acabar encarnant només una petita parcel·la del nostre veritable Ser. El recuperar-la implica agafar una lupa i girar-la cap un mateix perquè no se’ns escapi cap detall.  Busca la Veritat i denuncia lo falç, per tal que tinguem l’oportunitat de conèixer cadascun dels aspectes que conviuen dins nostre, acceptar-los i, després, poder decidir quins vull que siguin més figura en la pròpia vida. Això aporta un dels altres pilars de la Gestalt: la recerca de la responsabilitat personal. Ja no val culpar als demés, ni al món… sinó que sóc jo qui creo, qui decideixo i qui construeixo en la meva vida.

Com a terapeuta, és tota una aventura donar la mà a algú i acompanyar-lo a transitar uns trams del seu transcurs vital. Invitar-lo a navegar per les seves profunditats per anar encenent cada vegada més la llum de la consciència tenint clar que sempre és la persona l’heroïna i la protagonista de la seva vida i que des de sempre, tots els potencials que busca ja els té dins.

Què m’ha regalat la Gestalt?

· L’acceptar més fàcilment les meves parts lluminoses i també les fosques. Doncs totes formen part de mi.
· A obrir el cor.
· A baixar barreres i acceptar les meves debilitats podent mirar als ulls d’un altre.
· A donar la mà més confiada.
· A comprendre que no cal que sigui perfecta per ser estimada. És tan divertit anar despentinada i ballar sense control!!!
· A sentir que quan aparto la ment i escolto al cos i a les sensacions, es desperta la creativitat i quelcom més verdader dins meu.
· En acceptar que totes, absolutament totes les experiències de la vida, tenen un sentit.